Tipus | Bombarder estratègic |
---|---|
Fabricant | Boeing |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Dissenyat per | Assen Jordanoff |
Primer vol | 21 de setembre de 1942 |
Dimensions | 8,45 () × 30,18 () m |
Sostre de vol | 9.710 metres |
En servei | 8 de maig de 1944 - 21 de juny de 1960 |
Ús | atac aeri |
Operador/s | |
Producció | 1943 – 1946[1] |
Construïts | 3.970 |
Cost unitari | $639,188[2] |
Variants | KB-29 Superfortress, B-50 Superfortress |
El Boeing B-29 va ser un bombarder estratègic fet servir per la força armada dels Estats Units d'Amèrica a la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea, i després per altres nacions. El nom "Superfortress" deriva pel ben conegut predecessor, el B-17 Flying Fortress.
El B-29 va ser un dels avions de combat més grans en servei durant la Segona Guerra Mundial. Es tractava d'un bombarder que reunia tecnologies de les més avançades de l'època: cabina pressuritzada, control de tir electrònic i torretes de defensa controlades remotament. Tot i que fou dissenyat com a bombarder diürn de gran altitud va ser més utilitzat en missions de bombardeig incendiari a baixa altura, sobretot en la campanya de desgast de l'Imperi Japonès a l'acabament de la Segona Guerra Mundial. Així mateix aquest va ser el model seleccionat per realitzar el bombardeig nuclear sobre Hiroshima i Nagasaki. A diferència de molt altres models de bombarders utilitzats durant la guerra el B-29 va continuar en servei anys després fins a ser retirat a principis de la dècada del 1960. En total es construïren 3.970 bombarders B-29 en les seves diverses versions.
La Unió Soviètica va capturar un B-29 després que la tripulació es veiés obligada a fer un aterratge d'emergència a Sibèria després de rebre danys en una missió de bombardeig sobre el Japó. Els tècnics soviètics varen copiar per enginyeria inversa el bombarder americà per produir el seu propi disseny denominat Tupolev Tu-4.[3]